HORAGAI: SETZÈ DIA

3r dia de guió: les seqüències

Les 3 històries ja han agafat molta forma! Tenim el tema, la intenció, la pregunta, el personatge, l’inici, el desenvolupament i el final. Anem a treballar en profunditat les seqüències: què hi passa, a on passa, qui hi intervé…

Aquestes darreres sessions estan sent ben intenses i hem posat tota la nostra imaginació al servei de les històries. Ara toca apretar més encara i anar al detall de les històries perquè, a partir d’ara, cada vegada anirem més i més al detall. Sortim d’aquesta sessió de guió tenint molta informació que haurà de ser treballada com a directores i productores durant les següents trobades!

HORAGAI: QUINZÈ DIA

2n dia de guió: l’estructura narrativa.

Ja tenim els elements de les 3 històries determinats: el tema, la intenció, la pregunta i els personatges. Amb aquests elements ja clars, avui hem seguit donant forma a la història a través d’una estructura simple: inici, desenvolupament, clímax, final. Què passa en aquestes històries perquè mostrin el que volem dir? Nosaltres ja ho sabem! Però el públic haurà d’esperar a tenir els curtmetratges editats al juny!

Al final de la classe, ja amb la història definida, ens hem centrat a dibuixar millor el personatge. Com definir-lo amb profunditat? Senzill: hem dibuixat una silueta en un altre paper i hem anat escribint «què sent», «què pensa», què fa», «d’on ve», «cap a on va» i «què necessita». Així, encara que l’espectador no arribi a saber tot el que gira en torn del personatges, nosaltres, com a directores i guionistes, sí ho sabem i sabem com reaccionarà en segons quines situacions.

HORAGAI: CATORZÈ DIA

Guió: Comencem a escriure les nostres històries

Després de la immersió a l’estructura narrativa que varem fer a la darrera classe, comencen dues sessions amb la cineasta Lucia Dapena que ens ajudarà a transformar els aprenentatges sobre els elements d’una història i l’estructura narrativa en els guions de les nostres pel·lícules.

Comencem la sessió, veient un curtmetratge i després d’analitzar-lo, comencem a pensar en els elements de les nostres històries: què volem dir? o el que és el mateix, quina intenció tenim? Quina pregunta plantejarem a l’inici del curtmetratge? Com es resoldrà? I el personatge? qui és? què li passa?

Com que treballem en grups, a partir d’ara el treball es plasma en papers grans d’embalar enganxats a la paret. Som 3 grups que comencem a teixir 3 històries diferents amb un element comú: totes parlen d’ellxs, de les seves vivències, de les seves pors i els seus desitjos.

HORAGAI: TRETZÈ DIA

Elements i estructura narrativa: com organitzar una història

El primer dia d’Horagai després de les vacances de Nadal, hem començat amb una dossis de teoria per entendre com construir els nostres propis guions. La directora de cinema Sally Fenaux, ha vingut a explicar-nos-ho i ens ha ajudat a treure els temes dels que volem parlar a les nostres històries.

Sally Fenaux té una llarga trajectòria tant com a cineasta com a assessora internacional de guions i consultora de cinema afro. A més, és experta en generar punts de vista i històries que sempre han quedat al marge de la industria cinematogràfica. A partir del visionat del curtmetratge «La buena madre» (The good mother) de Sarah Clift, hem analitzats els elements principals que ha de tenir una pel·lícula (el tema, la intenció, el protagonistes, el conflicte, la pregunta i l’estructura narrativa – inici, desenvolupament, clímax i final).

HORAGAI: DOTZÈ DIA

AVUI DOBLETE: visita a la Virreina i a la Filmoteca!

L’últim dia abans de Nadal, hem decidit sortir a nodrir-nos d’imatges i hem anat a veure «Púber», l’exposició de Tanit Plana a la Virreina, i «Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 sessions» a la Filmoteca de Catalunya, amb una audioguia amb reflexions de Juana Dolores Romero, Miquel Misé o Marina Subirats entre d’altres.

Hem volgut començar les vacances de Nadal agafant noves idees sobre les imatges per iniciar el gener renovats i començar a escriure els nostres curtmetratges. I de regal de Nadal: un mes a Filmin i dues entrades per anar a la Filmoteca!

HORAGAI: ONZÈ DIA

Edició:
Filmar(-nos entre) tons i coses de l’art contemporani

Després d’haver convertit les exposicions «Coses que les coses dicen» i «Tono, lengua, boca», en un escenari fílmic, entrem a l’ateneu Harmonia, la nostra sala d’edició! Aquesta vegada ens hem centrat en la continuïtat dels plans i en l’edició segons el guió fet prèviament a les sessions anteriors.

Aquesta activitat entorn les exposicions del Centre d’Art, l’hem fet amb Transductores, en el marc de La Trama, el programa de cultura, educació i territori del Centre d’Art de Fabra i Coats.  

HORAGAI: DESÈ DIA

Seguim rodant

Càmera. Grava! So. Grava! Escena 3. Plano 2. Toma 4. Acció! Avui no hem parat de rodar als dos platós que hem muntat a la Fabra i Coats. Després de 10 sessions familiaritzant-nos amb el material tècnic i els elements bàsics d’una narració, ha arribat el dia en què comprovar el so, fer el balanç de blancs, enfocar, dirigir i fins i tot fer d’script, ja forma part de la dinàmica d’Horagai.

Acabem el dia amb tot el material per començar a editar la setmana vinent!

HORAGAI: NOVÈ DIA

Del guió tècnic al rodatge

De la setmana passada vam sortir amb dos equips, cada un amb una fitxa tècnica de rodatge: número de pla, veu, imatge, acció, tipus de pla i so. Avui hem muntat un set de rodatge on l’espai/context eren imatges de l’exposició «To, llengua, boca» de Wendelien van Oldenborgh, comissariada per Anna Manubens, i que estarà a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats fins el 17 de gener.

Cada grup ha ideat 3 i 5 plans respectivament i, amb cada un d’ells, s’han anat tornant els rols: càmera 1, càmera 2, so, direcció, interpretació. Hem assajat i hem passat a «So, grava! càmera 1, grava!, càmera 2, grava!» clack i…»Acció!». Ha estat un d’aquells dies intensos d’aprenentatge i molta, molta diversió, on han sortit grans talents. Seguirem treballant-hi la setmana vinent!

HORAGAI: VUITÈ DIA

De l’experiència a la creació

La sessió d’aquesta setmana continuava amb la feina iniciada el dia abans amb la Liliana Díaz: trobar el nostre punt de vista i fer de l’experiència i l’inquietud pròpies, un actiu per a la creació.

Vam acompanyar als joves a fer una visita a l’exposició “To llengua boca” de l’artista holandesa Wendelien van Oldenborgh que es troba al Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats. La proposta: assistir a un centre d’art i conectar amb el nostre punt de vista, escoltar-lo i prendre’l com a punt de partida per a la creació d’una peça audiovisual. Els joves d’Horagai van generar unes notes de veu enregistrant l’experiència.

A partir d’aquest material, aquesta setmana vam dividir-nos en dos grups per crear dues peces que expressin i transmetin dos punts de vista oposats sobre la relació que tenim amb l’art, les exposicions i els museus. Hem treballat a partir dels àudios, hem generat nous diàlegs i hem creat situacions i escenes que poden ocórrer en un centre d’art.

Amb les imatges enregistrades per el videògraf  Vicens Ferreres de Pans Films (http://www.plansfilms.com/) com a escenografies, la setmana vinent les joves d’HORAGAI rodaran les seves peces en uns platós que  hem creat per a l’ocasió!

Algunes de les seves reflexions sobre la visita a l’exposició, recollides en notes de veu i transcrites són:

1 Caminando aquí me siento en el mundo real

02 Ahora estoy caminando y paseando. Me siento bien cuando estoy relajado caminando y paseaando, me siento mu bien.

02BPienso en mi familia y en mi futuro y lo que haré. Cuando estpy solo caminando me siento muy bien, relajado y. pensando en mi familia.

03 Caminant per aquesta exposició em sento una mica perduda ja que hi ha moltes coses en diferents idiomes dels quals no conec res.

03B Això em recorda a una exposició moderna que vaig veure a Irlanda quan vaig estar a Dublín a un museu que es diu EPIC MUSEUM que explicava la història irlandesa amb noves tecnologies com aquestes.

04 Este me recuerda al vacío porque es un espacio blanco, totalmente blanco. Parece espacioso pero no, da la sensación de tranquilidad, acogedora y es bastante tranquilo para estar a veces solo. me gusta eso.

05 Caminando por esta exposición me siento motivada porque en cada sala que entro, los videos  hablan de frases o una situación que te dice que hay que seguir fuerte, motivarse y s egui hacia adelante.

06 Caminando por esta exposición me siento feliz. Soy feliz, soy libre, me siento contenta y esto me recuerda que igual que al cantar soy libre, no hay vergüenza. Soy libre, soy libre.

07 En este momento recuerdo cuando era pequeño y cogía el cassette (cinta de video) con muchas imágenes pero no se veían bien. Subía a la terraza y con la ayuda de la luz del sol podia ver las fotografías, podia ver la gente. Luego mi madre me contó que esas eran los fotos de la boda con mi padre.

08 Caminando por esta exposición me siento un poco confundida ya que no todo los factores que componen esta exposición los entiendo. Sin embargo, hay factores que me recuerdan a la libertad de expresión y a la revolución.

09 Me sentir com si tornes a viure ja que tant l’art com la filosofía convida. Amb tanta rutina i tanta pandemia no hi ha temps per reflexionar les coses a nivel material i abstracte i sortir de la cova unna estona per poder pensar ha estat fascinant.

10 Caminando por esta exposición me siento contenta porque contenta cosas que nunca había visto como la cámara antigua que se llama proyector 16 milímetros creo. Me ha llamado mucho la anteción.

11 La cámara me recuerda a muchos recuerdos que tengo con una amiga que tenía una cámara así parecida pero muy pequeña y antigua, que también tiene la cinta así y todo.

12. Caminando por esta exposición me siento muy  contenta ya que soy una gran aficionada al video arte, y es una disciplina que he empezado a poner en práctica desde hace poco tiempo.

13. Todas las piezas me recuerdan a cuando empecé a descubrir el videoarte y como una vez en  Málaga tuve la suerte de ver una pieza de Bill Viola que es uno de mis videoartistas preferidos.

HORAGAI: SETÈ DIA

Iris, un curtmetratge de Liliana Díaz

Què ens motiva a crear?

D’on traiem la motivació per crear històries? D’on surten? Avui hem fet una sessió molt especial en la que Liliana Díaz, directora de cinema i companya de La Selva, ens ha explicat com va crear el seu curtmetratge Iris. Iris va sorgir d’una conversa sobre els processos migratoris de la directora i l’actriu que la protagonitza: una història que les travessava i que les va portar a una exploració creativa. A través d’aquesta experiència, la Liliana ens ha explicat les principals fases de la creació d’un curt. Una experiència estimulant a partir de la qual hem pogut començar a pensar de què volem parlar i d’on han sortit temes com la distància familiar, l’art, les identitats sexuals i de gènere o com es viu la persecució d’una idea, d’un somni.