HORAGAI: NOVÈ DIA

Del guió tècnic al rodatge

De la setmana passada vam sortir amb dos equips, cada un amb una fitxa tècnica de rodatge: número de pla, veu, imatge, acció, tipus de pla i so. Avui hem muntat un set de rodatge on l’espai/context eren imatges de l’exposició «To, llengua, boca» de Wendelien van Oldenborgh, comissariada per Anna Manubens, i que estarà a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats fins el 17 de gener.

Cada grup ha ideat 3 i 5 plans respectivament i, amb cada un d’ells, s’han anat tornant els rols: càmera 1, càmera 2, so, direcció, interpretació. Hem assajat i hem passat a «So, grava! càmera 1, grava!, càmera 2, grava!» clack i…»Acció!». Ha estat un d’aquells dies intensos d’aprenentatge i molta, molta diversió, on han sortit grans talents. Seguirem treballant-hi la setmana vinent!

HORAGAI: VUITÈ DIA

De l’experiència a la creació

La sessió d’aquesta setmana continuava amb la feina iniciada el dia abans amb la Liliana Díaz: trobar el nostre punt de vista i fer de l’experiència i l’inquietud pròpies, un actiu per a la creació.

Vam acompanyar als joves a fer una visita a l’exposició “To llengua boca” de l’artista holandesa Wendelien van Oldenborgh que es troba al Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats. La proposta: assistir a un centre d’art i conectar amb el nostre punt de vista, escoltar-lo i prendre’l com a punt de partida per a la creació d’una peça audiovisual. Els joves d’Horagai van generar unes notes de veu enregistrant l’experiència.

A partir d’aquest material, aquesta setmana vam dividir-nos en dos grups per crear dues peces que expressin i transmetin dos punts de vista oposats sobre la relació que tenim amb l’art, les exposicions i els museus. Hem treballat a partir dels àudios, hem generat nous diàlegs i hem creat situacions i escenes que poden ocórrer en un centre d’art.

Amb les imatges enregistrades per el videògraf  Vicens Ferreres de Pans Films (http://www.plansfilms.com/) com a escenografies, la setmana vinent les joves d’HORAGAI rodaran les seves peces en uns platós que  hem creat per a l’ocasió!

Algunes de les seves reflexions sobre la visita a l’exposició, recollides en notes de veu i transcrites són:

1 Caminando aquí me siento en el mundo real

02 Ahora estoy caminando y paseando. Me siento bien cuando estoy relajado caminando y paseaando, me siento mu bien.

02BPienso en mi familia y en mi futuro y lo que haré. Cuando estpy solo caminando me siento muy bien, relajado y. pensando en mi familia.

03 Caminant per aquesta exposició em sento una mica perduda ja que hi ha moltes coses en diferents idiomes dels quals no conec res.

03B Això em recorda a una exposició moderna que vaig veure a Irlanda quan vaig estar a Dublín a un museu que es diu EPIC MUSEUM que explicava la història irlandesa amb noves tecnologies com aquestes.

04 Este me recuerda al vacío porque es un espacio blanco, totalmente blanco. Parece espacioso pero no, da la sensación de tranquilidad, acogedora y es bastante tranquilo para estar a veces solo. me gusta eso.

05 Caminando por esta exposición me siento motivada porque en cada sala que entro, los videos  hablan de frases o una situación que te dice que hay que seguir fuerte, motivarse y s egui hacia adelante.

06 Caminando por esta exposición me siento feliz. Soy feliz, soy libre, me siento contenta y esto me recuerda que igual que al cantar soy libre, no hay vergüenza. Soy libre, soy libre.

07 En este momento recuerdo cuando era pequeño y cogía el cassette (cinta de video) con muchas imágenes pero no se veían bien. Subía a la terraza y con la ayuda de la luz del sol podia ver las fotografías, podia ver la gente. Luego mi madre me contó que esas eran los fotos de la boda con mi padre.

08 Caminando por esta exposición me siento un poco confundida ya que no todo los factores que componen esta exposición los entiendo. Sin embargo, hay factores que me recuerdan a la libertad de expresión y a la revolución.

09 Me sentir com si tornes a viure ja que tant l’art com la filosofía convida. Amb tanta rutina i tanta pandemia no hi ha temps per reflexionar les coses a nivel material i abstracte i sortir de la cova unna estona per poder pensar ha estat fascinant.

10 Caminando por esta exposición me siento contenta porque contenta cosas que nunca había visto como la cámara antigua que se llama proyector 16 milímetros creo. Me ha llamado mucho la anteción.

11 La cámara me recuerda a muchos recuerdos que tengo con una amiga que tenía una cámara así parecida pero muy pequeña y antigua, que también tiene la cinta así y todo.

12. Caminando por esta exposición me siento muy  contenta ya que soy una gran aficionada al video arte, y es una disciplina que he empezado a poner en práctica desde hace poco tiempo.

13. Todas las piezas me recuerdan a cuando empecé a descubrir el videoarte y como una vez en  Málaga tuve la suerte de ver una pieza de Bill Viola que es uno de mis videoartistas preferidos.

HORAGAI: SETÈ DIA

Iris, un curtmetratge de Liliana Díaz

Què ens motiva a crear?

D’on traiem la motivació per crear històries? D’on surten? Avui hem fet una sessió molt especial en la que Liliana Díaz, directora de cinema i companya de La Selva, ens ha explicat com va crear el seu curtmetratge Iris. Iris va sorgir d’una conversa sobre els processos migratoris de la directora i l’actriu que la protagonitza: una història que les travessava i que les va portar a una exploració creativa. A través d’aquesta experiència, la Liliana ens ha explicat les principals fases de la creació d’un curt. Una experiència estimulant a partir de la qual hem pogut començar a pensar de què volem parlar i d’on han sortit temes com la distància familiar, l’art, les identitats sexuals i de gènere o com es viu la persecució d’una idea, d’un somni.

HORAGAI: SISÈ DIA

Primeres peces editades!

Dia de concentració absoluta, d’asseure’s en grups amb la mirada atenta als equips d’edició prenent decisions sobre la durada dels clips, sobre si posar-hi música o sobre la informació dels crèdits. Avui hem tancat el dia acabant el primer procés d’edició de quatre peces que giren entorn les emocions. Durant el visionat dels resultats hem passat a un ambient de complicitat: objectiu assolit amb somriures! Us deixem alguns frames de les seves peces.

HORAGAI: CINQUÈ DIA

Primer contacte amb el programa d’edició

Avui hem entrat a la sala d’edició amb tot el material que vam gravar la setmana passada. Dos grups estan explorant el sentiment de llibertat amb les imatges, un grup s’ha endinsat en el desamor i un darrer en l’alegria. Ja amb tot descarregat a l’ordinador hem començat una sessió d’importar, posar a la línia de temps, tallar clips, vincular i desvincular l’àudio…

HORAGAI: QUART DIA

A l’arribar a l’aula de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, els 20 participants s’han trobat els seus poemes enganxats a la paret i amb postits han afegit les imatges que volien relacionar amb cada frase: el seu primer petit exercici de guió! 

Amb aquestes imatges hem sortit a gravar!

HORAGAI: TERCER DIA

Les emocions i el poder evocador de les imatges

Avui hem vist diferents exemples de com expressar les emocions en el cinema treballant el poder evocador de les imatges. Hem vist fragments de Wings of desire de Wim Wenders, d’Estiu de 1993 de Carla Simó i de Mommy de Xavier Dolan, i hem enganxat a la paret totes les emocions que ens han provocat: llibertat, tristesa, eufòria, amor, frustració… Cada un dels 4 grups ha escollit una emoció i ha escrit un poema: un poema a cinc mans!

HORAGAI: SEGON DIA

Segon dia d’Horagai i ja hem sortit a gravar la nostra primera escena a partir de 4 elements: espai, personatge, acció i objecte. Després de veure alguna escena inspiradora, ens hem dividit en quatre grups (un format que farem servir durant tot el taller) i cada un d’ells s’ha centrat especialment en un dels 4 elements sense oblidar els altres. El temps, la diversió i la imaginació se’ns han menjat una mica així que…acabarem l’exercici el proper dimecres!

Horagai és un espai de creació i, per això, crearem i després analitzarem la tècnica a partir del nostre contingut.  El repte d’Horagai és aquest: tot l’aprenentatge sorgirà de les nostres pròpies gravacions. Així que: a gravar!

HORAGAI: PRIMER DIA!!!

Ei ei ei!!! El passat dimecres 30 de septembre vam començar el curs 2020-21 d’Horagai! 

Primera sessió, primeres sensacions i moltes emocions creuades en aquest inici del projecte. I és que Horagai fa mesos que està en marxa i han estat moltes les hores i jornades pensant el projecte, organitzant les sessions, buscant suports i aliances per teixir aquest espai de cinema per a joves que ara ja és una realitat (:

Teníem moltes ganes de trobar-nos amb tots els nois i noies d’Horagai i també amb tot l’equip de voluntàries que ens acompanyaran en aquesta aventura!

Ens vam trobar a la Fàbrica de creació Fabra i Coats que és l’espai que ens acollirà i que serà la nostra casa aquest any. Quina sort poder gaudir d’aquest espai tant ampli fet de parets vermelles fetes de maons i xemeneies altes, finestres amples que deixen entrar una llum brutal.

Vam aprofiar aquesta sessió per presentar-nos, treure’ns les vergonyes i els nervis i conèixer una mica més allò que farem aquest curs: farem un taller de cinema, ens ho volem passar molt bé i aprendre aprendre i aprendre!  Vam començar la sessió jugant amb la fotografia i inspirant-nos amb els retrats amb Polaroid de l’artista Andy Warhol ens vam retratar els uns als altres! 

Aquests són els nostres retrats. A dia d’avui, Horagai som la Flor, la Victoria, la Melisal’Irene, en Jordi, en Marc, la Bianca, la Janal’Azu, en Juanl’Omar, la Soraya B., la Meriem, la Judith, la Noha, la Carmen, la Gisela, en Yousse i la Wissal.

Busquem càmeres, micros i trípodes antics!

Si vols fer una donació o tens qualsevol consulta posa’t en contacte amb nosaltres a horagai@laselva.coop

Donacions de material per HORAGAI! Busquem càmeres, micros i trípodes antics.

Tens equips de vídeo que ja no utilitzes? Ens vols cedir material per a que els joves puguin experimentar amb el llenguatge audiovisual en totes les sessions? Ens ajudes?

Estem buscant material audiovisual per al projecte Horagai. Entenem que el cinema s’aprèn fent, jugant i experimentant amb el llenguatge i això passa per poder remenar una càmara i aprendre a mirar per l’objectiu. 

Per fer realitat el projecte llencem una crida pública per recollir donacions de material professional i no professional, per poder disposar del material a l’aula i donar-li una segona vida a material que ja ha queda en desús.

Si vols fer una donació o tens qualsevol consulta posa’t en contacte amb nosaltres a horagai@laselva.coop